L'hivern

La naturalesa és sabia ,dia a dia va canviant i d'una manera subtil, rigorosa i disciplinada ens marca el pas de la vida, va pintant de colors, olors , de cants, el camí que nosaltres d'una marera inconscient anem fent.
Cada estació té el seu encant. L'esclat de la primavera, bella, sensual, alegre.L.'escalfó de l'estiu a vegades aclaparant, els camps , la sega, les retvelles, les fogueres anunciant l'entrada d'aquesta estació màgica. La tardor senyorial i majestuosa amb els seus vestits grocs ,marrons de coure,"vermells colors ferruginosos, dels estanys extasiats que pengen dels núbols del cel? Aquests colors , que recorden les pintures del Greco".J.Pla.
La tardor es cuida de despullar la natura i arriba l'hivern, fred plujós ...per a mi l'estació predilecta. M'agraden els arbres quan mostren la seva nuesa, les branques llargues, primes, despullades de tot guarniment,mostren altius la netedat de les seves formes , tota la bellesa , la serenitat de les estructures i dibuixos que emmarquen de nou el paisatge.El caliu de la llar, el foc , la calefacció, els menjars de cullera,els contes al voltant de la taula...
Sempre m'agradat contemplar la lluna , sobretot a l'hivern, la seva claror de plata,tot mirant-la segons el meu estat d'ànim l'ha he vista ,riallera ,trista sabia, rodejada d'estels de plata com una gran deessa de la nit. Però la seva qualitat més evident es la de l'acolliment.
Ella des de el seu lloc privilegiat ens acull a tots, a aquest món canviant e impevisible.
La seva visió tendra i acollidora ens dóna la fermesa d'un gran far que ens guia