L'Infinit
Sempre he estimat aquest turó desert
i aquesta barda que de tanta part
de l'últim horitzó l'esguard em priva
Però assegut i contemplant, immensos
espais més enllà d'ella i sobrehumans
silencis i una quietud fondíssima
jo el pensament fingeixo. I per molt poc
el cor no se m'esglaia . I com el vent
sent mormolejar entre les bardisses.
El silenci infinit a aquesta veu
vaig comparant i l'etern em revé
i les èpoques mortes, i la d'ara
vivent, i el so que fa així en aquesta
immensitat se'n nega el pensament
i naufragar més dolç en aquesta mar
Giacondo Leopardi
Traducció del llibre Cants / Edicions 62
Col.lecció poesia nº 80,pag.123
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada