Se li havia acostat, i amb un gest de complicitat, tot agafant-li les mans li havia lliurat el " llapis".És molt important li va dir: que aquest projecte surti bé. Necessito que li facis una ullada, confio en la teva perspicàcia. Fes totes les esmenes que calguin ho necessito per demà al matí. Passaré a buscar-lo. Ja sé la teva adreça. Confio amb tu, Joana.
Tot aquest reguitzell de paraules, 'havien omplert de satisfacció i esperança.
Finalment sorgia la possibilitat de tenir una trobada sols.Feia molt de temps que ella es sentia atreta per la personalitat enrotlladora, atraient, d'en Carles, el seu Cap, però la seva relació no havia trencat mai les barreres de la cordialitat i companyonia. En els seus somnis sempre sorgia l'esperança de poder conquerir el seu interès, intimar, parlar i per què no l'amor.
Ara, encara que fos per feina, per primera vegada el seu entorn seria diferent . Caldria pensar com s'ho faria per aconseguir el seu propòsit.
De la qualitat de la seva feina de correctora d'estil ningú en dubtava. Quan els projectes passaven pel seu sedàs, perfilant vocabulari i estructures gramaticals, guanyaven en qualitat i esdevenien més entenedors . Aquesta vegada ho faria com mai!
En arribar a casa va posar en marxa l'ordinador, i va obrir "el llapis".Absorta, concentrada va fer la primera llegida. És tractava d'un projecte genial, però l'exposició es podia millorar.
Fen i desfent, imprimint, omplint la tasca d'ordre ,de passió i neguit va acabar la feina a trenc d'alba. Cansada, satisfeta es va posar al llit. Demà s'aixecaria d'hora i faria els preparatius per què fos una trobada especial.
Desprès d'una nit inquietant va arribar l'hora de llevar-se.No li va costar tenir-ho tot apunt,Va obrir les finestres per què l'airet fresc purifiqués l'atmosfera amb la calidesa del sol de primavera.
Va anar al forn a comprar pastes saboroses, acabades de fer i va endollar la cafetera.En Carles era un sibarita del cafè.
Havia arribat l'hora de pensar en el seu aspecte, volia que fos pulcre, senzill, elegant i un xic atrevit.Aquesta feina li va costar més que tot el que portava fet, indecisa ,preocupada per no encertar.Després de posar-se i treure's mil vegades bruses, vestits pantalons, es va decidir per una brusa de mussolina blanca i uns texans. Mentre la seva imaginació teixia i desteixia ,converses, comentaris de llibres , d'obres de teatre ,pensaments ,aficions , espurnes que obririen l'entrellat intim de la seva coneixença. Tenia una idea de l'afició d'en Carles per la natura , el mar , la muntanya...
A mesura que passava el temps es sentia més segura, es va mirar al mirall.El neguit que sentia li feien envermellir les galtes, estava resplandent!
El repic del timbre, la va sorprende. Contesta ràpidament, reconeix la veu clara i ,afable d'en Carles. Joana , sóc en Carles, puc pujar? Si, va contestar tremolosa i impacient tot obrint la porta.
Bon dia Joana , ho has pogut acabar?. Confio en tu , el teu retoc em dóna seguretat.Si tot surt bé, et dec una convidada.Passa li va indicar la Joana,
seu, vols alguna cosa, no, no va respondre en Carles , gràcies. La Núria m'espera a baix. Estic molt nerviós i hem decidit passar el matí junts.Després havent dinat passarem per l'oficina.
Joana, estàs preciosa!, fes-me un petó, fins la tarda ! Gracies , gràcies per tot.
Com si una llosa li hagués caigut damunt, estabornida i enfonsada així es va sentir la Joana, fent un esforç tetànic li va sortir un fil de veu escanyolit,sort! va dir fins a la tarda!
Desil·lusió, tristesa, com si una gruixuda corda d'espart hagués lligat els seus sentiments...La Núria aquella noieta que feia uns mesos havia entrat a treballar a l'Empresa havia estat el seu botxí , inconcient destrossant els seus somnis.
Tot aquest reguitzell de paraules, 'havien omplert de satisfacció i esperança.
Finalment sorgia la possibilitat de tenir una trobada sols.Feia molt de temps que ella es sentia atreta per la personalitat enrotlladora, atraient, d'en Carles, el seu Cap, però la seva relació no havia trencat mai les barreres de la cordialitat i companyonia. En els seus somnis sempre sorgia l'esperança de poder conquerir el seu interès, intimar, parlar i per què no l'amor.
Ara, encara que fos per feina, per primera vegada el seu entorn seria diferent . Caldria pensar com s'ho faria per aconseguir el seu propòsit.
De la qualitat de la seva feina de correctora d'estil ningú en dubtava. Quan els projectes passaven pel seu sedàs, perfilant vocabulari i estructures gramaticals, guanyaven en qualitat i esdevenien més entenedors . Aquesta vegada ho faria com mai!
En arribar a casa va posar en marxa l'ordinador, i va obrir "el llapis".Absorta, concentrada va fer la primera llegida. És tractava d'un projecte genial, però l'exposició es podia millorar.
Fen i desfent, imprimint, omplint la tasca d'ordre ,de passió i neguit va acabar la feina a trenc d'alba. Cansada, satisfeta es va posar al llit. Demà s'aixecaria d'hora i faria els preparatius per què fos una trobada especial.
Desprès d'una nit inquietant va arribar l'hora de llevar-se.No li va costar tenir-ho tot apunt,Va obrir les finestres per què l'airet fresc purifiqués l'atmosfera amb la calidesa del sol de primavera.
Va anar al forn a comprar pastes saboroses, acabades de fer i va endollar la cafetera.En Carles era un sibarita del cafè.
Havia arribat l'hora de pensar en el seu aspecte, volia que fos pulcre, senzill, elegant i un xic atrevit.Aquesta feina li va costar més que tot el que portava fet, indecisa ,preocupada per no encertar.Després de posar-se i treure's mil vegades bruses, vestits pantalons, es va decidir per una brusa de mussolina blanca i uns texans. Mentre la seva imaginació teixia i desteixia ,converses, comentaris de llibres , d'obres de teatre ,pensaments ,aficions , espurnes que obririen l'entrellat intim de la seva coneixença. Tenia una idea de l'afició d'en Carles per la natura , el mar , la muntanya...
A mesura que passava el temps es sentia més segura, es va mirar al mirall.El neguit que sentia li feien envermellir les galtes, estava resplandent!
El repic del timbre, la va sorprende. Contesta ràpidament, reconeix la veu clara i ,afable d'en Carles. Joana , sóc en Carles, puc pujar? Si, va contestar tremolosa i impacient tot obrint la porta.
Bon dia Joana , ho has pogut acabar?. Confio en tu , el teu retoc em dóna seguretat.Si tot surt bé, et dec una convidada.Passa li va indicar la Joana,
seu, vols alguna cosa, no, no va respondre en Carles , gràcies. La Núria m'espera a baix. Estic molt nerviós i hem decidit passar el matí junts.Després havent dinat passarem per l'oficina.
Joana, estàs preciosa!, fes-me un petó, fins la tarda ! Gracies , gràcies per tot.
Com si una llosa li hagués caigut damunt, estabornida i enfonsada així es va sentir la Joana, fent un esforç tetànic li va sortir un fil de veu escanyolit,sort! va dir fins a la tarda!
Desil·lusió, tristesa, com si una gruixuda corda d'espart hagués lligat els seus sentiments...La Núria aquella noieta que feia uns mesos havia entrat a treballar a l'Empresa havia estat el seu botxí , inconcient destrossant els seus somnis.
2 comentaris:
Pobre Joanna! De tota manera cal pensar que potser en la convidada que li deu, la cosa s'adressarà. Els homes són uns soques; de ben segur que l'altra noia, la Núria deu ser una escalfabraguetes. M'ha divertit molt el teu relat.
És un escrit que quan el comences no el pots deixar, llàstima que no tingui un final feliç després de tanta preparació. La joanna es mereix una oportunitat.
Publica un comentari a l'entrada