El sommelier de veus

Pujo a l'autobús m'ha sorprès la rapidesa en què ha aparegut. Va pràcticament buit, com a màxim som sis viatgers. Han tocat les dotze del migdia, tothom resta a la seva feina, els nens a l'escola.
S'asseu al meu costat un jove d'aparença pulcre, elegant, camisa a mil ratlles, corbata a joc, amb el seu vestit impecable. Físicament té unes faccions perfectes d'estàtua grega.
Me'l miro de cua d'ull i m'imagino aquest home d'aspecte tan magnífic, quins pensaments deuen ballar pel seu cap. Exteriorment, sembla que cap entrebanc pugui espatllar la seva harmonia.
Com m'agradaria desbrinar el que passa per la seva ment!
Sorpresa! què sento, és imaginació o realitat. Què diu de què parla...escolteu:
"Sempre em succeïx el mateix abans de començar una reunió. Imagino el concert de veus que sentiré i com pel to de cadascuna sabré detectar el seu tarannà. És com si fos una catarsi de calentament per estar a punt. Sóc un sommelier de veus. Les paladejo, em deixo portar pels sons càlids, suaus , forts, escolto la veu dels homes i la veu del cor.
Encara em sembla sentir la veu aflautada i estrident del President de l'empresa. No explica els seus arguments els dicta des de la prepotència del càrrec , sempre es creu en possessió de la veritat i durant la seva intervenció s'exalta. Un murmuri de desacord fluctua a la sala.
Em sembla sentir l'estossec per aclarir-se la veu del gerent que ara té el torn de paraula. És el preludi per tensar els muscles i deixar anar els seus tons degudament mesurats, sempre a mitja veu -cal parar l'orella- perquè no s'escapi res del que diu. Com un saltimbanqui agafa l'argument del President, el sintetitza, li dóna la volta i corrobora el que ell ha dit.!Quin miracle! El text és el mateix, però s'ha canviat el to i la manera. Sembla que els interlocutors s'hagin apaivagat.
Però ara salta la veu forta,contundent del representant dels treballadors, la força dels arguments omple de neguit la reunió.
Ara se sent el balbuceig del cap de personal, ell no vol acceptar totalment ni el que diu un bàndol ni el que diu l'altre, però no sap intuir l'argument que necessita per rebatre'ls.
Una onada d'inquietud torna a la sala. Jo tinc que ser caut, saber escoltar, prendre notes i fer una llambregada ràpida a l'esborrany que de tots aquests fets tinc a les mans, i cercar la millor estratègia, els reflexos han de ser ràpids però no irreflexius. S'ha d'aconseguir que ningú quedi malmès, i que s'accepti la meva proposta com a mediador del conflicte d'una manera satisfactòria.
Dins d'aquest bullit de nervis i desacords, s'alça la veu melòdica, suau i a la vegada convincent de la Marta, l'advocada del grup, com argumenta! inflexible i dura quan cal, senyalant els inconvenients, els ensurts, les dificultats que poden trobar i finalment treu de molt dedins les facetes més humanes que són l'ètica i el futur de l'empresa.
Jo recolzar la proposta de la meva colega i aquesta vegada posant fil a l'agulla arreplegant el reguitzell de propostes que he anat classificant, raonant-les, acceptant les bones i descartant les dolentes.
Proposo un procés de reflexió, cadascú ha de pair tot el que s'ha dit i ajorno
una propera reunió per la setmana vinent on es prendrà un acord consensual.
La Marta tanca la sessió amb la seva veu dolça i tranquil·la. sap dir el que cal i deixa en el seu voltant un aire tranquil i confiat.
Marta, Marta, la teva veu, el teu to és música que m'embriaga i em recorda a la meva mare. Fa sis mesos que ens ha deixat, el seu record em fa mal, la soledat que trobo en entrar a casa m'aclapara. Mesos de malaltia i dolor, el seu patiment m'esclafava, però no volia que marxés . Com costa d'acceptar la realitat!
Marta quan estic al teu costat el meu esperit s'asserena."
De sobte el meu veí s'aixeca decitit, ja ha arribat al seu destí. Decebuda no puc continuar la història.
Què poc s'ho imagina que jo com una espieta he anat escorcollant els seus pensaments més recòndits.
Ara el meu esguard és la figura d'un senyor que els anys l'han anat tenyint amb la bellesa del coure i la plata. El seu aspecte és complaent, una saviesa profunda traspua de la seva mirada. Seu al seient del davant i penso que també podré capturar els seus pensaments.
Escolteu...
"Encara sento la veu clara i harmònica de la meva filla. La seva petició ha omplert d'alegria aquest matí que haguera estat monòton i avorrit. Ara tenia pressa per arribar abans que ella marxés. El meu nét no havia pogut anar a l'escola, hi havia una noia que el cuidava, però en Jordi es delia per la meva companyia. Jo sóc el seu cantador d'històries preferit.
Com el trobaria?M'havia emportat el llibre de quan jo era petit, li llegia i rellegia mil vegades , aquest sempre me'l guardava jo. Crec que aquest fet, formava part del seu encant, em sembla que sento el tritlleig de la seva cantarella; -avi, avi, són veritat aquestes històries?-.

Té set anys i és un picarol bonic i alegre, festós i ens fa feliços a tots. "
Ai!és la meva parada, m'aixeco de pressa, desentranyant les històries dels altres m'oblidava del meu destí!
Ja continuarem un altre dia.