Cada matí entrar al forn del barri és un delit,el flaire deliciós del pa recent sortit del forn.
Les seves dependentes joves , acollidores amb un bonic somriure al llavis, mentre no paren de trafeguejar i endreçar els panistres plens de pa de tot tipus.Les xapates cruixents, a primera hora s'hi troben totes les mides, les petites per fer un mos, les més grans per tota la família , totes arrenglades provocant als clients. Les baguets mostrant la seva esveltesa, mirant desafiadament al públic.
El pa de pagès, petit i gran, amb la seva cara rodona i afable, sap que no estarà gaire estona a la prestatgeria .
Els bastons, alts i prims , torradets, cruixents, deliciosos, albirant inquiets per si algun menut se li atansa, i se l'emporta content.
És un gaudi per la vista aquest assortiment cada dia igual i sempre diferent.
Amb una llambregada me´n dono compte que ja van col·locant ,els croissants coques , pastissos , no saps que triar...
Des de el fons ens arribar el soroll i l'aroma del primer cafè.
Davant aquest espectacle d'abundor i delicadesa ,oblidem aquesta crisi amenaçadora que amb tanta insistència ens anuncien , i tots gaudim per un instant d'aquest petit plaer que ens ofereix la vida.
Ara un mica de poesia
Cançó del forner
El Forner de Vallfogona
té una filla com de lli
que fa olor de coca tèbia
i de mica de comí
si l'atrapo a la pastera
o la beso d'amagat
m'empolsimo de farina
i d'olor de pa torrat
quan després me'n vaig a casa
o rumbejo per Ripoll
tothom sap que he fet passada
per la fleca d'en Grifoll
M. Desclot
4 comentaris:
Ets una joia escribint, m'agrada molt tot el que escrius, et tin una enveja però sana. Roser
Quan l'he acabat de llegir me n'he anat a la cuina a pessigar un trosset d'ensaimada de Mallorca que ahir em va dur la meva germana.
De tan ben explicat ja m´hi trobava.
Mentre rellegia el teu escrit m'arribaven totes les bones flaires del forn i em venia salivera... No t'has descuidat res, hi són totes les varietats delicioses de pa i els croissants que no puc menjar per culpa del colesterol!
Prou...! Prou, prou, prou!
Al costat de casa hi tinc un forn i la flaira de pa calent em desperta molts dies d'estiu, es una sensación única que al llegir el teu escrit m'ha fet reviure tot i ser a la primavera i tenir la finestra tancada
Publica un comentari a l'entrada