Estic acompanyada, embolcallada d'una amorosa solitud, sols sento el silenci. Ha fet un dia rúfol, fred amenaçant una pluja que no ha arribat.
La tarda una mica entelada mostrava un cel ,sense núvols, llis com si una fina tela de blau bàsalic el cobrís.
Llegint i gaudint d'aquest escrits, que m'acompanyent,i el vent de la imaginació infla les veles del pensaments , plens d'emocions , situacions incertes, contes i cançons màgiques que em recorden moments subtils de meva infantesa.
De sobte l'encanteri es trenca i sento cada vegada mes fort els aguts i refilats sons del cant melòdic de la meva hostessa preferida que m'acompanya tot l'any ,hivern i estiu, ella es la merla, la mestressa del meu jardí.
Cautelosament el meu esguard es dirigeix al lloc on sempre li deixo trossets de pa i que ella agraïda els assaboreix.
El seu cant m'avisa que la tarda comença a esmunyir-se com una delicada teranyina,i el capvespre està apunt d'arribar.
Amb el seu vestit bru amb esquitxos negres ,camina i salta a batzacades , s'atansa a la vora de la terra humida i amb el seu bec groc i lluent picoteja i busca els cucs que la terra amaga ,deixant un furgall, i escampant sense mira la terra per tot el voltant.
Un sisè sentit l'avisa que l'estic observant, davant del perill aixeca la seva cua i comença a volar enlairant-se a la branca més alta de la magnoliera que melindrosa se la mira oferint-li el seu aixopluc.
Llegint i gaudint d'aquest escrits, que m'acompanyent,i el vent de la imaginació infla les veles del pensaments , plens d'emocions , situacions incertes, contes i cançons màgiques que em recorden moments subtils de meva infantesa.
De sobte l'encanteri es trenca i sento cada vegada mes fort els aguts i refilats sons del cant melòdic de la meva hostessa preferida que m'acompanya tot l'any ,hivern i estiu, ella es la merla, la mestressa del meu jardí.
Cautelosament el meu esguard es dirigeix al lloc on sempre li deixo trossets de pa i que ella agraïda els assaboreix.
El seu cant m'avisa que la tarda comença a esmunyir-se com una delicada teranyina,i el capvespre està apunt d'arribar.
Amb el seu vestit bru amb esquitxos negres ,camina i salta a batzacades , s'atansa a la vora de la terra humida i amb el seu bec groc i lluent picoteja i busca els cucs que la terra amaga ,deixant un furgall, i escampant sense mira la terra per tot el voltant.
Un sisè sentit l'avisa que l'estic observant, davant del perill aixeca la seva cua i comença a volar enlairant-se a la branca més alta de la magnoliera que melindrosa se la mira oferint-li el seu aixopluc.
3 comentaris:
Raimunda, he llegit el teu escrit sobre la merla i m'ha agradat moltíssim. Utilitzes un vocabulari molt acurat i la descripció és preciosa.
Una abraçada. Fins dimarts!
Magdaagdasimon333
M'encanta el que has escrit. Sempre trobes bé el que escriuen els altres, i tu què? Per a mi, és una de les més boniques que s'han escrit.
Quin escrit més dolç, dolç, .... i la paraula melindrosa que bonica. Avui ho has fet de “10”.
maribel
Publica un comentari a l'entrada