Compte d'Espanya

Al comte d'Espanya li deien L'assassí de Catalunya"

Entrevista publicat al diari "Avui" el 20/01/04 per Enric Vila

E.V.Qui era el comte d'Espanya?
M.F.El capità general de Catalunya en temps de Ferran VII: Un sanguinari.
E.V. Té una llegenda negra, oi?
M.F.I ben guanyada.En l'imaginari popular va arribar a ser una mena d'home del sac. Les mares deien als nens:"Mira si no fas bondat vindrà el comte d'Espanya".
E.V.Un home cruel, doncs.
M.F.Fins a punts malaltissos. El primer que va fer just arribar va ser executar tretze presos i obrir el carrer Ferran.Volia dedicar un carrer al seu rei.
M.F.¿Doncs saps com el va obrir?Un dia es va aixecar i va dir:"Per demà al matí vull desallotjades totes les cases entre la rambla i la plaça Sant Jaume a aquesta altura".Es clar:ningú li va fer cas.
E.V.I ho deia seriosament.
M.F.I tant.Va fer excarcerar presos, va llogar uns 150 manobres i bastaixos i va fer rebentar tots els ulls d'escala de les cases afectades.Quan la gent va arribar de treballar es va trobar els avis penjats als pisos i els van haver de baixar per les finestres amb sirgues.
E.V Un tipus equilibrat.
M.F.Sí
Exacte. Va tenir una mort molt bèstia:es va exiliar a Suïssa,als Alps,una allau el va sepultar fins al coll i les aus de rapinya se li van menjar el cap de viu en viu.
E.V.Càstig de la providència!
M.F.Com al comte: el van assassinar, van profanar la seva tomba,i el seu cap va rodar amunt i avall durant anys.
E.V.Ja hi arribarem.Va executar molta gent?
M.F.Molta. Era el terror dels liberals i dels malcontent ens i seguia rituals molts macabres.
M.Feia canvia de lloc els condemnats uns quants cops abans d'afusellar-los, estirava pels peus penjats;i fins i tot havia afusellat gent amb munició de fogueig abans de llegir-los la veritable sentència.
E.V. Quin sàdic!
M.F....quan hi havia execucions hissava la bandera negra a la Ciutadella i descarregava una canonada per executat;així n'informava la ciutat. Tot seguit, entre els morts i mal rematats en feia penjar uns quants a l'esplanada de la Ciutadella, on es feia l'antiga fira de Bellcaire ,i s'hi passejava dramatitzant, davant dels ciutadans, dient que no li havien deixat opció.
E.V.Estava com una cabra!
M.f.Ja ho crec.Però tenia admiradors, com "l'estudiant murri",que va arribar a ser cap de la seva policia, un cos d'ex presidiaris que actuava amb tota impunitat.
E.V.Ningú se'n queixava a Madrid?
M.F.Sí,però fins que no hi va haver el tomb liberal va ser inútil.Llavors va marxar disparat, entre insults. Li deien "l'assassí de Catalunya".

E.V.Però tornaria.
M.F.Els carlins el van repescar per posar ordre al seu exèrcit.
Però va durar poc. A Berga un trompeta molt estimat per la tropa va matar un soldat de guàrdia en una borratxera. L'home, que era un carlí orgullós, es va entregar demanant ser afusellat i el comte li va fer tallar un braç, després el cap i llavors el va esquarterar i va fer repartir els seus trossets per la ciutat.
E.V.Com per fer-se carlí!
M.F.Per això se'l van treure de sobre. Però mira si li tenien por que li van cominicar la destitució posant-li un ganivet al coll!Després, fent veure que el portaven cap Andorra, el van assassinar a prop d'Organyà i el van tirar al Segre amb una pedra al coll.
E.V. Però no s'acaba aquí.
M.F.Va fer tempesta i el cos va aparèixer a Coll de Nargó. L'alcalde, atemoorit, el va fer enterrar.Però al cap de poc temps
Marià Cubí va encarregar al metge Josep Rosset robar el crani per fer-ne un motlle de guix i estudiar-lo.
E.V. A Pau Pifarrer també li van prendre el cap!
M.F.I a Goya a Bordeus. LLavors la frenologia tenia molt d'èxit.Es creia que l'estructura òssia del crani revelava el caràcter dels individus i els caps de la gent excepcional anaven molt buscats. El fet és que Rosset se'n va anar a Filipines amb el crani i va morir allà.Quan la seva germana el va rebre amb la resta de pertinences.

Comentari:

He fet la reproducció d'aquesta entrevista perquè reflecteix exactament el personatge, el fet històric i la vida quotidiana de l'època. Malgrat les nostres mancances crec que hem millorat com a ciutadans i persones.