tardor

Tot i que estem a la tardor el paisatge no ha canviat encara, els arbres es resisteixen a deixar el seu verd lluent.

Però a mesura que ens anem endinsant pel camí a mitja alçada de la carena comença a canviar i com si un pintor caut anés donant pinzellades mestres de color , canviant d'una manera gradual, els verds, grocs, marrons , punts de llum de color blanc... un daurat color de coure enlluerna la nostra vista; a les vessants inferiors hi ha les alzines vigilants, als obacs les rouredes els seus troncs ,filigrana de nusos i forats ; ens aturem per escoltar el xiuxiueig casi humà d'una parella insòlita de cotorretes, que s'havien instal.lat , fen el seu niu a la part mes alta com si des de allí poguessin abraçar l 'escalfor del sol i albirar tot el que passava.¿Com havien arribat? , atravessant oceàns com qualsevol avió supersònic ,això ens fa pensar que la naturalesa sempre ens sorprendrà ; ara trobem unes vessants assolejades plenes de castanyers, cada indret diferent ,finalment uns faigs majestuosos,ens anuncien que ja hem arribat, ells ens reben tot obrin camí perquè hi poguem entrar, una catifa de fulles ,flonja , mollent