Canigó (1886) J. Verdaguer
Poema èpic que consta de dotze cants i un epíleg. Precisament l'epíleg fou l'origen del poema: un diàleg entre dos campanars,el de Sant Miquel de Cuixà i de Sant Martí del Canigó. És una obra en la línia de L'Atlàntida però amb temàtica i emmarcament molt més apropat a la realitat catalana.
La natura se'ns hi presenta serena harmoniosa i gentil.
" Tota la nit he filat
vora l'estany de Banyoles
al cantar del rossinyol
al refilar de les goges
Mon fil era d'or
d'argent la filosa
los boscos veïns m'han
pres per l'aurora
Per debanar lo meu fil
tinc belles debanadores
les muntanyes de Bagur
les de Beguer i Rocamora
la plana de L'Empordà
mai ha dut millor corona
corona de raig de llum
trenat amb lliris i roses
semblava pavo real
obrint sa florida roda (...) J. Verdaguer
vora l'estany de Banyoles
al cantar del rossinyol
al refilar de les goges
Mon fil era d'or
d'argent la filosa
los boscos veïns m'han
pres per l'aurora
Per debanar lo meu fil
tinc belles debanadores
les muntanyes de Bagur
les de Beguer i Rocamora
la plana de L'Empordà
mai ha dut millor corona
corona de raig de llum
trenat amb lliris i roses
semblava pavo real
obrint sa florida roda (...) J. Verdaguer
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada