El matalasser

Ja feia tres mesos que havia arribat a Barcelona, deixant el poble on vaig néixer, fugint de la soledat , la tristesa i el fred. El dia de la meva marxa les eines i l'ofici aprés del pare van ser la meva companyia, el Bierzo l'únic que em va acomiadar, les seves ratxes furioses , fredes udolaven i es clavaven a la meva cara com agulletes ; com si aquest comiat fos l'abraçada que no oblidaria mai , tot sovint hi penso i una onada fresca i dolça m'envaeix.

Hi estava mol t bé a casa dels meus oncles em sentia estimat i la meva vida havia canviat totalment La feina la vaig trobar a prop de casa, una petita botiga que regentava un matalasser i la seva filla que cosia i agafava els encàrrecs, necessitava ajuda doncs ell sol no donava l'abast.

Així va ser com vaig entrar a treballar amb ells el Sr, Joan i la seva filla la Núria d'una bellesa subtil que em va embriagar. Els dies anaven passant i el negoci prosperava cada dia les comandes eren més grans.

Li agradava més que res quedar-se a la rebotiga a fer els matalassos els bastons de lledoner que havia heretat del pare trincaven i la seva música era alegre , era com sentia el seu cor al costat de la Núria, silenciosa dient solament les paraules necessàries, !com li agradava el seu nom quan ella

el cridava, Antoni ! tens un altre encàrrec.

I així mica en mica l' amor va entrar dolçament al seu cor i els va empènyer amb força al matrimoni.

Eren molt feliços , però la feina a la botiga s'anava escurçant la gent ja no volia els matalassos de llana , els volien d'escuma i de motlles que no feien clots , llençaven la llana. però l'Antoni tenia grans sacs de llana rebutjada a la rebotiga, que segur li anirien a buscar quan la moda canvies... Però un bon matí quan ell hi va entrar una corrua de rates s'hi passejava tranquil.lament .

Una onada de ràbia va envair el seu cor, i amb una profunda tristesa i resignació va dir... !Núria avisa la casa Picolin que em portin els matalassos d'escuma i motlles i s'emportin la llana !