La meva amiga està malalta ,una melangia gegant li embolcalla l'ànima. No sé que fer per animar-la. He tingut notícies d'una botiga molt especial plena d'objectes inèdits i divertits.
Així que un cop feta la pensada, me'n vaig a veure si puc trobar un ingeniós
regal que la sorprengui i l'ajudi a sortir del seu atzucac.
En entrar a la botiga,una certa incredulitat m'envaeix . Tot és tan normal!setrills plantes, coixins, paelles... quan m'adreço a la dependenta m'aclareix que els objectes són corrents però els efectes extraordinaris.
Plantes que tocant-les, cada vegada es van fent més petites , tant, que es poden portar com a fermall per guarnir el vestit. El setrill que quan l'omplen difon olors fantàstiques i ensisadores.
Però és una planta senzilla la que ara crida el meu esguard. Unes liles,plenes de raïms olorosos entre el vermell i el blau translúcids on la llum passa acariciant-la. En acostar-me una dringadissa alegre ha sonat quan m'allunyava aquest so s'aturava i un silenci dolç envaïa l'estança... Aquest, aquest! és l'objecte que jo vull, la seva música alegrarà a la meva amiga.
Satisfeta de la meva troballa, la vaig agafar com si un tresor hagués descobert.
Però el seu dringar incesant i peculiar que al començament m'alegrava havia esdevingut pesat i eixordador perquè no em podia separar d'ella fins arribar a casa de la meva amiga. Tothom em mirava recriminant-me l'escandol que feia.
Sortosament vaig arribar al meu destí. La meva amiga baixava de pressa les escales, i em va dir: On vas? el soroll que fas m'ha fet sortir al balcó i he vist que eres tu, Nadal ja ha passat.
Així que un cop feta la pensada, me'n vaig a veure si puc trobar un ingeniós
regal que la sorprengui i l'ajudi a sortir del seu atzucac.
En entrar a la botiga,una certa incredulitat m'envaeix . Tot és tan normal!setrills plantes, coixins, paelles... quan m'adreço a la dependenta m'aclareix que els objectes són corrents però els efectes extraordinaris.
Plantes que tocant-les, cada vegada es van fent més petites , tant, que es poden portar com a fermall per guarnir el vestit. El setrill que quan l'omplen difon olors fantàstiques i ensisadores.
Però és una planta senzilla la que ara crida el meu esguard. Unes liles,plenes de raïms olorosos entre el vermell i el blau translúcids on la llum passa acariciant-la. En acostar-me una dringadissa alegre ha sonat quan m'allunyava aquest so s'aturava i un silenci dolç envaïa l'estança... Aquest, aquest! és l'objecte que jo vull, la seva música alegrarà a la meva amiga.
Satisfeta de la meva troballa, la vaig agafar com si un tresor hagués descobert.
Però el seu dringar incesant i peculiar que al començament m'alegrava havia esdevingut pesat i eixordador perquè no em podia separar d'ella fins arribar a casa de la meva amiga. Tothom em mirava recriminant-me l'escandol que feia.
Sortosament vaig arribar al meu destí. La meva amiga baixava de pressa les escales, i em va dir: On vas? el soroll que fas m'ha fet sortir al balcó i he vist que eres tu, Nadal ja ha passat.
Feia dies que no la veia somriure... i amb un to maliciós i incrèdult va dir ...au, passa, passa tens uns acudits!
1 comentari:
El tito m'encanta. Quina paraula més bonica "dringadissa", tan bonica com el conte
Carme
Publica un comentari a l'entrada